Skip to main content

Escafé de Can Feliu

L'exemplar més ben construït i un dels més ben conservats, va ser trobat el 1972 a les excavacions de la finca de Can Feliu en el terme de Rubí, dintre d'una antiga vil·la romana. Fou recollit per Francesc Margenat i Pere Roura i dipositat en el Museu de Rubí, on es pot veure actualment.

s_rubi1.jpg

Es tracta d'un rellotge molt complet al que solament li falta algun fragment dels extrems dels braços i de la part inferior de la superfície hemisfèrica. Està tallat en pedra local, marès de color gris clar amb abundància de grans de quars incrustats en aglomerant silícic, calcari, argilós o ferruginós de tacte aspre i dur. Les seves mides exteriors són de 40 cm d'altura, 29 cm d'amplada i 27 cm de fons.
 
La cavitat correspon a una esfera de 10 cm de radi que deuria ser també la mesura del segment lliure del seu gnòmon. El solc de les línies no és gaire profund però la qualitat de les incisions és alta, havent aconseguit un entramat de línies molt regular i net. Les onze línies horàries queden emmarcades entre dos semicercles que representen les altures màxima i mínima del recorregut del Sol en els solsticis. Un tercer semicercle, representatiu de la trajectòria solar en els equinoccis, talla les línies horàries més o menys pel seu punt mitjà. Solament la línia del migdia arriba al peu del gnòmon que hi falta però en queda la canal que l'allotjava amb una perforació rectangular d'uns 3 cm de profunditat que, sens dubte, era per a assegurar-ne la fixació.
 
No hi ha inscripcions, però a la vista del dibuix podem indicar al lector no iniciat que, estant el rellotge orientat cap el sud, l'ombra del gnòmon començarà a desplaçar-se a l'alba pel primer sector situat al costat occidental i anirà descendint per l'interior de la cavitat esfèrica fins arribar, al migdia, a la línia horària central. Per continuar a la tarda el seu recorregut ascendint pel costat oriental del rellotge fins entrar en l'últim sector horari una hora abans de la posta del sol, representant l'aresta superior el final de l'hora dotzena, la qual coincidia amb l'ocàs.

scaphe1.jpg

La longitud de l'ombra del gnòmon té relació amb la declinació del Sol respecte l'equador celeste, i per tant amb l'altura del Sol sobre l'horitzó. Així, durant els dies més propers al solstici d'hivern, l'extrem de l'ombra del gnòmon recorreria l'arc circular més pròxim al peu del gnòmon, mentre que en els dies pròxims al solstici d'estiu, aquest extrem arribaria a tocar l'arc més allunyat del peu del gnòmon. Aquesta facultat completa la indicació horària del rellotge amb una aproximada indicació del calendari anual. Donem aquesta explicació aquí ja que els restants escafés dels que tractarem rarament disposen de les línies de declinació solar, estàn molt esborrades o han desaparegut. Per aquesta raó, al principi, hem qualificat aquest rellotge com el més complet de tots.